3. La tasca de la CTAL (1997-2017) i el NOTIB

La CTAL és la Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic que duu a terme els dictàmens que li comanen directament o a través del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears (UIB). És una comissió delegada del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General amb un estatut i un reglament aprovats en Consell de Departament. L’1 de juliol de 1997, el Consell de Departament de Filologia Catalana i Lingüística General aprovà la proposta de reglament intern i el 20 de desembre de 2000 se n’aprovà l’estatut. Segons aquest estatut la CTAL estaria integrada per un màxim de 12 membres, d’acord amb la següent composició:

1. Cinc membres elegits entre els professors i els alumnes de tercer cicle de Filologia Catalana, elegits pel Consell de Departament.
2. Tres membres del Servei Lingüístic de la UIB.
3. Fins a un màxim de tres membres de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), triats preferentment entre els integrants balears de la seva Secció Filològica (SF).
4. Un màxim d’un expert exterior als organismes citats.
5. També hi podrien assistir, amb veu però sense vot, els becaris d’investigació adscrits a projectes relacionats amb alguns dels camps de la normativa de la llengua catalana.

Les tasques de la CTAL s’han encaminat sobretot a temes relacionats amb l’onomàstica, però, sobretot en els primers anys de funcionament, ha atès diverses peticions relacionades amb qüestions de caire ortogràfic, gramatical i lèxic.

D’altra banda, el 25 de març de 2003, el rector Llorenç Huguet signava un acord executiu sobre competència científica en matèria de política lingüística en què es deia:

“Arran dels convenis de col·laboració signats amb la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears i atesa la necessitat de potenciar tots els elements de la política i la planificació lingüístiques que facin possible l’ús normal de la llengua catalana com a eina de treball habitual, el Consell Executiu acorda que el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General és l’òrgan científic de la Universitat de les Illes Balears en les qüestions que afecten la fixació normativa de la llengua catalana i en la funció d’assessorament que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüística atorguen a la Universitat.”

En definitiva, des de principis dels anys vuitanta del segle passat, el Departament ha duit a terme la tasca d’assessorament sobre temes relacionats amb la llengua catalana, i des de la creació de la CTAL aquest organisme ha actuat, per utilitzar un símil jurídic, com un tribunal de segona instància. Quan una petició d’assessorament arriba a la UIB passa primer pel Servei Lingüístic, que fa les notes informatives pertinents. Si la petició és sobre terminologia passa al Gabinet de Terminologia i si és sobre Onomàstica passa al Gabinet d’Onomàstica i, si cal fer-ne dictamen, es deriva cap a la CTAL.

A part de les tasques d’assessorament la CTAL ha emparat, des dels inicis de la creació de la institució a finals dels anys noranta el projecte del Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears (NOTIB). És així que ja a les primeres actes podem trobar, des de l’any 1999, constància escrita de la tasca de supervisió de la feina de buidatge de la GEM per a fer una base de dades toponímiques mínima per a envestir el gran projecte de Nomenclàtor Toponímic de les Illes Balears.

L’annex 3 recull la relació completa d’actes de la CTAL.

Voldria destacar la labor duita a terme pels components de la CTAL: Enric Ribes i Marí, membre corresponent de l’IEC, que dugué a terme el pes principal de l’aplec de la toponímia pitiüsa, Xavier Gomila i Pons, tècnic especialista en toponímia, responsable de l’aplec de la toponímia de Menorca, Isidor Marí Mayans, membre numerari de la SF de l’IEC, Cosme Aguiló i Adrover, membre corresponent de la SF de l’IEC, sens dubte un dels millors coneixedors de la toponímia insular, Aina Moll i Marquès, membre numerària de la SF de l’IEC, malauradament absent des de fa alguns anys de les reunions per raó d’edat i de salut, Nicolau Dols i Salas, membre del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, ara també membre numerari de la SF de l’IEC, i la contribució puntual d’alguns altres membres del Departament. D’altra banda, cal comptar amb la presència d’Eulàlia Fons, tècnica del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (SITIBSA) (2010-2017) i de Xisca Latorre i Sànchez (2009-2017), com a representant del Servei Lingüístic.