Transcripció i normativització toponímica.
Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears
Text aprovat per la Secció Filològica
en les reunions plenàries del 13 de maig i de l’1 de juliol de 2016
Taula
- Justificació
- Criteris generals
- Fenòmens estudiats
3.1. Fenòmens de fonètica
3.1.1. Afèresi
3.1.2. Africació o fricativització
3.1.3. Assimilació
3.1.4. Canvi de líquida i/o nasal en segment inicial
3.1.5. Desplaçament de l’accent
3.1.6. Diftongació de la [o] inicial en síŀlaba lliure
3.1.7. Dissimilació
3.1.8. Ensordiment
3.1.9. Epèntesi
3.1.10. Supressió de la vocal final en mots esdrúixols acabats en -ia
3.1.11. Inflexió vocàlica
3.1.12. Iodització
3.1.13. Labialització
3.1.14. Metàtesi
3.1.15. Monoftongació
3.1.16. Neutralització de la [o] àtona
3.1.17. Palatalització
3.1.18. Paragoge
3.1.19. Pas de [w] a labiodental fricativa sonora
3.1.20. Pèrdua de la [l] en síŀlaba travant
3.1.21. Pèrdua de [z] intervocàlica
3.1.22. Pròtesi
3.1.23. Rotacisme
3.1.24. Simplificació
3.1.25. Síncope
3.1.26. La [v] antihiàtica
3.1.27. Vocalització
3.2. Fenòmens de morfologia
3.2.1. Comentaris generals sobre l’article definit
3.2.2. Aglutinació de l’article definit
3.2.3. Caiguda de la preposició (i l’article)
3.2.4. Feminització analògica
3.2.5. Masculinització analògica
3.2.6. Les formes ca i Son/Sos i les combinacions de preposicions i articles
3.2.7. Pluralització analògica
3.2.8. Ús de majúscula o minúscula inicial en el genèric que acompanya el topònim
3.2.9. Flexions amb ensordiment
3.3. Fenòmens de lèxic
3.3.1. Arcaismes
3.3.2. Barbarismes
3.3.3. Cognoms problemàtics
3.3.4. Variants antigues etimològiques residuals o testimonials
1. Justificació
La Comissió Tecnicolingüística del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB), conscient de la necessitat de sistematitzar les grafies dels topònims de les Illes Balears, ha elaborat des del 1995 aquests criteris per a la transcripció i normalització toponímica, que van ser aprovats inicialment pel Ple de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans en les sessions tingudes els dies 11 d’octubre de 1996, 13 de juny de 1997, 20 d’abril de 2001 i, finalment, el 13 de maig i l’1 de juliol de 2016.
Han participat en l’elaboració d’aquests criteris professors membres del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, membres illencs de la Secció Filològica de l’IEC, assessors lingüístics, becaris del Departament, becaris del Gabinet d’Onomàstica i alguns estudiosos especialistes en la matèria.
2. Criteris generals
El corpus toponímic a partir del qual s’ha treballat no és la totalitat dels topònims de les Illes Balears, sinó que parteix de l’escorcoll sistemàtic de diverses àrees del territori més o menys representatives. S’ha realitzat un buidatge que ha permès extreure tots els casos que són significatius de determinats fenòmens lingüístics en els quals apareixen divergències entre el codi parlat i la normativa escrita.
A partir de l’estudi dels topònims de les àrees tractades, s’ha elaborat una relació dels diversos fenòmens lingüístics que poden ser objecte de discussió.
Els criteris que s’han tingut en compte han estat els següents:
1r) L’etimologia. Davant dues variants genuïnes amb la mateixa freqüència d’ús, s’ha donat preferència a la més acostada a l’etimologia: illa Gavina i no *illa Divina.[1]
2n) La tradició escrita. Una llarga tradició escrita pot fer prevaler la forma culta enfront de la popular, per exemple s’Almunia i no *sa Munia.
3r) L’adequació a la forma viva. Fins i tot en els casos en què la tradició escrita és poc o gens coneguda popularment, s’ha donat preferència a la forma viva: Sobrevell (d’acord amb la forma actual) i no *s’Alberg Vell (forma restaurada); ses Truqueries i no *ses Tres Alqueries.
4t) La identificació amb el referent. Si hi ha dues variants de topònims descriptius igualment genuïnes, es dóna preferència a la que s’acosta més a la realitat física de l’indret: coves d’en Berenguer (són dues coves juxtaposades) i no *cova d’en Berenguer (tot i que hi ha parlants que ho diuen així).
5è) L’homologació a tot el domini lingüístic. Els topònims que contenen formes ioditzants, posem per cas, són tractats tenint present que el fenomen no és exclusiu de les Balears.
6è) La popularitat del topònim. Es dóna prioritat a la forma més popular, sempre que aquesta sigui genuïna. A Cabrera, per exemple, és preferible illa des Conills (coneguda majoritàriament amb aquesta denominació) a *sa Conillera (variant d’ocurrència esporàdica).
7è) Els hipocorístics i els malnoms. Es manté la forma popular dels hipocorístics: Norat, Tomeu, Toni i Xesca. La grafia dels malnoms es regeix per la normativa: can Roget i no *can Rotget, can Perelló i no *can Pereió, ca n’Apoŀlònia i no *ca na Peloni.
En són excepcions:
— Els casos que s’allunyen massa de la pronúncia usual: can Pevora i no *can Pólvora, can Pascolí i no *can Pasqualí, can Guergori i no *can Gregori, can Tevet i no *can Teuet
— Els casos que poden induir a confusió: can Beia i no *can Bella.
8è) La consciència culta. Quan un element del topònim pot ser sentit com a vulgar per altres parlants del mateix lloc, que usen el mot en altres contextos, s’elegeix la forma culta, encara que en els reculls de topònims només aparegui la forma popular: pedrera Blanca i no *predera Blanca.
9è) El valor testimonial. Si el nom en qüestió constitueix un exemple aïllat o especialment valuós d’un determinat canvi lingüístic, s’escriu d’acord amb la seva forma popular: la Malè i no *la Malesa.
Aquests criteris s’apliquen als usos formals diversos en què apareix la toponímia —retolació, cartografia, ús administratiu— i es poden resumir indicant que els topònims es regeixen per la normativa general; s’han tingut en compte, però, els casos especials de formes amb molta tradició escrita, [2] les formes dialectals amb una extensió general (que no poden ser considerades localismes fonètics) [3] i els hipocorístics i malnoms. Des del punt de vista fonètic, la forma gràfica ha de reflectir la pronúncia, llevat de fenòmens de caràcter molt local o popular [4] i de casos que entrarien en contradicció amb topònims semblants. [5]
3. Fenòmens estudiats
Els fenòmens lingüístics tinguts en compte en aquests criteris abasten tres camps gramaticals: la fonètica, la morfologia i el lèxic.
3.1. Fenòmens de fonètica
3.1.1. Afèresi
Els topònims que havien perdut un fonema o una síŀlaba àtons en posició inicial de mot, però tenen un referent en la llengua comuna s’adapten a la normativa. Ex.: camp de ses Abelles i no *camp de ses Beies, cala Agulla i no *cala Gúia, s’Albufera i no *sa Bufera.
Les excepcions a aquesta norma són les indicades en el segon paràgraf del criteri 3.1.7.
3.1.2. Africació o fricativització
En els topònims afectats per fenòmens d’africació o fricativització regeix la normativa. Ex.: Cala Rajada (nucli del municipi de Capdepera), punta de sa Rajola, rota de sa Truja, can Roget.
3.1.3. Assimilació
En els topònims afectats per fenòmens d’assimilació regeix la normativa. Ex.: barraca d’en Carles i no *barraca d’en Caŀles.
Casos especials: sa Sivina i no *sa Savina (perquè sivina és d’abast general a la contrada i és forma antiga i genuïna), barraca d’en Moló i no *barraca d’en Meló (perquè es respecta la pronúncia, ja que es pot dubtar de si té relació amb mola o amb meló).
3.1.4. Canvi de líquida i/o nasal en segment inicial
En els topònims afectats per canvis de líquida o nasal en segments inicials es manté el canvi. Ex.: s’Altigor i no *s’Antigor, cocó de l’Ancai i no *cocó de l’Alcai (< alcaid), cala Anclità i no *cala Alclità (< alquitrà).
3.1.5. Desplaçament de l’accent
En els topònims en què s’ha esdevingut un desplaçament de l’accent es respecta aquest desplaçament. Ex.: punta de sa Curria, sa Gubia, es colcador de sa Novia.
3.1.6. Diftongació de la [o] inicial en síŀlaba lliure
En els topònims afectats per diftongació de la [o] inicial en síŀlaba lliure regeix la normativa. Ex.: pleta de ses Ovelles i no *pleta de ses Auvelles, pesquera de ses Oblades i no *pesquera de ses Aublades.
N’és un cas especial puig des Aucells, perquè és una variant local antiga.
3.1.7. Dissimilació
En els topònims afectats per fenòmens de dissimilació regeix la normativa. Ex.: ses Colònies i no *ses Calònies,[6] sa Barca Rompuda (caló rocós) i no *sa Barca Rempuda.
Tanmateix, es respecten els casos d’evolució puntual —a vegades, amb reducció de grup consonàntic— que són significatius des del punt de vista històric de la llengua i els de llarga tradició escrita. Ex.: es Quericals i no *es Clericals, sa Calobra i no *sa Colobra, Son Belard i no *Son Berard.
3.1.8. Ensordiment
En els topònims afectats per l’ensordiment d’una consonant regeix la normativa, com a norma general. Ex.: sa Barbacana i no *sa Parbacana, es Closet i no *es Closset.
Se n’exceptuen els casos genuïns d’ús general a la contrada. Ex.: s’Enterrossall i no *s’Enderrossall, es Enterrocalls i no *es Enderrocalls.
3.1.9. Epèntesi
En els topònims en què s’ha afegit un so interior no etimològic, aquest fenomen es manté si és general. Ex.: cova de s’Almànguera, al costat de torrent de s’Almangra; s’Alegaret, al costat de s’Algaret.
Hi regeix la normativa quan el cas en qüestió no és general. Ex.: es Esculls i no *es Escruis.
3.1.10. Supressió de la vocal final en mots esdrúixols acabats en -ia
En els topònims esdrúixols acabats en -ia que havien perdut la vocal final regeix la normativa. Ex.: na Guàrdies i no *na Guardis, sa Síquia i no *sa Siqui, ca n’Eulària i no *ca n’Eulari, etcètera.
No se segueix aquest criteri en casos fossilitzats com ca Mavi i no *ca ma Àvia.
3.1.11. Inflexió vocàlica
En els topònims afectats per inflexió vocàlica regeix la normativa. Ex.: cova de sa Llanxa i no *cova de sa Llenxa, sa Guitarreta i no *sa Guiterreta.
3.1.12. Iodització
En els topònims afectats per iodització regeix la normativa quan hi ha un referent en la llengua comuna. Ex.: s’Ullastre Verd i no *s’Uiastre Verd, es Mestallar i no *es Mestaiar, can Toll i no *can Toi, na Perellona i no *na Pereiona.
En són excepcions els casos que poden induir a confusió, com ses Païsses i no *ses Pallisses, can Beia i no *can Bella.
3.1.13. Labialització
En els topònims afectats per labialització regeix la normativa. Ex.: es Faralló i no *es Foralló, ses Fermadores i no *ses Formadores, s’Abeurador i no *s’Abourador, ses Madraves / ses Almadraves i no *ses Modraves, es Calàpets i no *es Calàpots.
3.1.14. Metàtesi
En els topònims afectats per metàtesi regeix la normativa. Ex.: ses Ballarugues i no *ses Barallugues, punta de Gregal i no *punta de Guergal, s’Hostalet i no *s’Hestolet, s’Alqueria i no *sa Curia, cala Socarrada i no *cala Secorrada.
Pel que fa als antropònims, hom segueix el criteri 3.1.7: can Guergori i no *can Gregori, na Guinavetera i no *na Ganivetera, na Secorrada i no *na Socarrada, barraca d’en Mojarala i no *barraca d’en Majorala.
3.1.15. Monoftongació
En els topònims afectats per monoftongació regeix la normativa. Ex.: s’Aiguavés i no *s’Aigovés, s’Aigua Dolça (cala i platja) i no *s’Aigo Dolça, caló de ses Egües i no *caló de ses Egos, es Guaret Vell (caseria) i no *es Goret Vell.
Les excepcions també responen al criteri 3.1.7: na Sovadora i no *na Sauvadora / *na Salvadora, can Pascolí no *can Pasqualí.
3.1.16. Neutralització de la [o] àtona
En els topònims en què s’havia produït la neutralització d’una [o] àtona regeix la normativa. Ex.: es Boscarró i no *es Buscarró, es Molí i no *es Mulí. Cal evitar ultracorreccions freqüents com *puig Nonó, en comptes de puig Nunó, o *sa Colàrsega, en comptes de sa Culàrsega.
N’és una excepció Ruberts i no *Roberts, per la tradició escrita.
3.1.17. Palatalització
En els topònims afectats per palatalització, aquesta es manté quan aquest fenomen és general a la zona. Ex.: es Xebeŀlinar (si tothom ho diu així) i no *es Sebeŀlinar, la Xíndria i no *la Síndria.
En canvi, regeix la normativa en casos de palatalitzacions vocàliques sentides com a vulgars. Ex.: ses Jaquetes i no *ses Giquetes, sa Claveguera des Pastor i no *sa Claviguera des Pastor, pi des Gegant i no *pi des Gigant.
3.1.18. Paragoge
En els topònims afectats pel fenomen d’addició d’un so no etimològic a final de mot, aquesta addició es manté. Ex.: ses Fonts de n’Alis (cala petita) i no *ses Fonts de n’Ali, cingle de n’Àlitx i no *cingle de n’Ali (però puig de n’Ali, d’acord amb la pronúncia habitual).
3.1.19. Pas de [w] a labiodental fricativa sonora
En els topònims en què s’havia produït el pas de [w] a labiodental fricativa sonora regeix la normativa. Ex.: es Creuers i no *es Crevers, es Pouàs i no *es Povàs. Casos com na Colava, na Gotleva, na Clavet, can Fidever, can Tevet, s’escriuen d’acord amb la fonètica local.
3.1.20. Pèrdua de la [l] en síŀlaba travant
En els topònims en què s’havia perdut la [l] en síŀlaba travant regeix la normativa. Ex.: s’Aljub i no *s’Ajub.
N’és una excepció puig de sa Pevora i no *puig de sa Pólvora.
3.1.21. Pèrdua de [z] intervocàlica
Per norma general, en els topònims en què s’havia perdut la [z] intervocàlica regeix la normativa quan s’associa amb el referent comú corresponent. Ex.: sa Devesa i no *sa Devè, Son Fortesa i no *Son Fortè.
Les excepcions responen a les avinenteses següents:
- Ex.: pou Juà i no *pou Jusà, talaia Juana (talaiot) i no *talaia Jusana.
- La llarga tradició escrita. Ex.: s’Esgleieta i no *s’Esglesieta.
- Casos en què, popularment, no s’associa el genèric amb el referent comú de la llengua. Ex.: la Clo i no *la Closa, la Malè i no *la Malesa, sa Resclò i no *sa Resclosa (que, a més, avui ja és el nom d’unes cases de possessió).
3.1.22. Pròtesi
En els topònims en què s’ha produït l’addició d’un so no etimològic a començament de mot, aquest fenomen es respecta en algunes formacions postverbals com aguaitador de sa Senyora i no *guaitador de sa Senyora, s’Abaixadoret i no *es Baixadoret.
3.1.23. Rotacisme
En els topònims en què s’havia produït la transformació d’una consonant en vibrant regeix la normativa. Ex.: carreró de ses Fantasmes i no *carreró de ses Fantarmes, Son Cosmet i no *Son Cormet, banc d’Eivissa i no *banc d’Ervissa (< Esvissa), na Cosmena i no *na Cormena.
En són excepcions arcaismes com pou de Jurà i no *pou de Jusà, Marcolomar i no *mas Colomar.
3.1.24. Simplificació
En els topònims en què s’havia produït una simplificació consonàntica regeix la normativa. Ex.: torm de la Seda i no *tom de la Seda, torm des Coloms i no *tom des Coloms, etcètera.
3.1.25. Síncope
En els topònims en què s’ha produït l’elisió d’un so interior per síncope, aquesta síncope es manté quan, en l’ús, no alterna amb la forma plena. Ex.: ses Bornades i no *ses Boronades, es Lletrar i no *es Lletrerar / *es Lleterar.
3.1.26. La [v] antihiàtica
En els topònims en què ha aparegut una [v] antihiàtica, aquesta consonant es manté si la [v] substitueix una [z] intervocàlica. Ex.: es Gatovar i no *es Gatosar, sa Pelovella i no *sa Pelosella, es Llovar i no *es Llosar, es Cavull i no *es Casull, ses Cavernes i no *ses Casernes, etcètera.
En canvi, segueixen la normativa els casos en què la [v] no substitueix la [z] intervocàlica i, a més, el mot té referents clars en la llengua corrent, com per exemple, banc des Llaüt i no *banc des Llavut, ses Coaranyes i no *ses Covaranyes, molí d’en Coa i no *molí d’en Cóva, can Reüll i no *can Revull.
3.1.27. Vocalització
En els topònims afectats per fenòmens de vocalització regeix la normativa. Ex.: s’Albelló i no *s’Aubelló, Albarca i no *Aubarca, es Delfí i no *es Deufí, s’Alzina i no *s’Auzina, sa Falç i no *sa Fauç, can Selva i no *can Seuva, can Silvestre i no *can Siuvestre, etcètera.
En canvi, no segueixen la normativa els arcaismes com es Bauç, i no *es Balç.
3.2. Fenòmens de morfologia
3.2.1. Comentaris generals sobre l’article definit
Recomanem que l’article, tant del nom oficial dels nuclis de població com d’altres topònims, majors o menors, s’ajusti a la solució adoptada per la llengua parlada local, tot i que són també admissibles les formes amb article estàndard dels topònims que en la llengua parlada duen article salat.
En contacte amb les preposicions a, de i per, les solucions més escaients són: as, des i pes, respectivament; en contacte amb la contracció ca, la solució recomanada és cas. Pel que fa a l’article plural es seguit de mot començat amb vocal, es considera preferible es (solució habitual en eivissenc actual) en comptes de ets: es Hostalets. Quant a l’article després de la preposició amb, es poden utilitzar ambdues formes: es / so (singular), es / sos (plural), d’acord amb la tendència actual.
3.2.2. Aglutinació de l’article definit
En els topònims afectats per l’aglutinació de l’article definit i el topònim es manté si és un fenomen general a la contrada. Ex.: s’Espedregar (si és la pronúncia general) i no *es Pedregar.
3.2.3. Caiguda de la preposició (i l’article)
En els topònims afectats per la caiguda de la preposició i, de vegades, de l’article es manté. Ex.: bassa Lluny i no *bassa de Lluny, pleta Morell i no *pleta de Morell, tanca Barrera i no *tanca de sa Barrera, illa Gavina i no *illa de sa Gavina, etcètera.
En canvi, es recuperen la preposició i l’article si es tracta d’un fenomen purament articulatori: punta des Nius i no *punta es Nius, pi des Jai Toni i no *pi es Jai Toni.
3.2.4. Feminització analògica
En els topònims afectats per feminització analògica, aquesta feminització es manté. Ex.: na Mostafana, na Roda, na Comellara, aljub Vella, avenc Fonda, etcètera.
3.2.5. Masculinització analògica
En els topònims afectats per masculinització analògica, aquesta masculinització es manté. Ex.: Son Poco, Son Fango, Son Paulo, sa Vallet, etcètera.
3.2.6. Les formes ca i Son/Sos i les combinacions de preposicions i articles
Pel que fa a l’ús de l’apòstrof en les formes can i Son seguides de vocal, el criteri general d’apostrofació s’estén a tots els casos (amb una formulació gradual de l’aplicació) de ca n’ i So n’ davant de qualsevol nom començat per vocal. L’apostrofació de ca n’ i So n’ seguits de vocal segueix, per tant, la regla anàloga a la de l’article, de manera que, si és ca na o So na, l’apostrofació s’aplica sempre davant les vocals (o h + vocal) a, e, o, i davant i i u, si aquestes últimes vocals són tòniques.
Les formes ca (apòcope de casa), Son (grafia moderna de la contracció de ço d’en, ‘allò d’en’), Sos (amb la contracció feta amb l’article salat) i les preposicions a, de i per adopten, davant els topònims balears, les combinacions que figuren en la taula següent. Així mateix, les combinacions de can i Son es poden veure exemplificades i detallades en el quadre que segueix la taula.
3.2.7. Pluralització analògica
En els topònims afectats per pluralització analògica, aquesta pluralització es manté. Ex.: es Favassos.
3.2.8. L’ús de majúscula o minúscula en el genèric que acompanya el topònim
En els textos redactats cal usar generalment la minúscula inicial en el genèric o descriptiu que acompanya el topònim.
Això no obstant, el genèric que acompanya un topònim s’escriu amb majúscula inicial en els casos següents:
1) En els textos redactats, quan el genèric hagi perdut el sentit recte. Exemples: el Pont de Suert (població), es Puig d’en Valls (nucli urbà), es Coll d’en Rabassa (barri). Excepcionalment, podem escriure amb majúscula inicial els genèrics que es troben molt toponimitzats o que no tenen un ús general i que, per tant, no remeten a un significat geogràfic clar per a la major part de la població. Exemples: l’Espluga Rodona (espluga = ‘cova’), la Bora Gran (bora = ‘cova’).
2) En els textos redactats, quan el context ho requereix, és a dir, a principi de paràgraf, després de punt, després dels signes d’interrogació i d’exclamació i després de punts suspensius.
3) En la retolació, on el genèric està en posició inicial absoluta. Exemples: Puig Major, Cala Llonga, Platges de Comte.
4) En la cartografia, on, en posició inicial absoluta, només s’escriuen en minúscula els articles. Exemples: Puig Gros, Illa des Bosc, es Tossals Verds, en Caragoler.
En les llistes de topònims disposats verticalment, el genèric que acompanya el topònim es pot escriure amb la inicial en majúscula o en minúscula segons quin sigui el criteri d’indexació i l’objecte de la llista. Així, en una llista que tingui com a finalitat fixar la grafia correcta dels topònims que ha de reflectir la cartografia, és molt indicat que els genèrics s’escriguin amb majúscula inicial, mentre que els articles sempre han d’anar en minúscula; si la llista té com a objectiu fixar la grafia dels topònims en els rètols, els genèrics i els articles inicials s’escriuen amb la inicial en majúscula. En les llistes de topònims disposats horitzontalment, l’ús de la majúscula o la minúscula en els genèrics depèn del context: en majúscula només a principi de paràgraf, després de punt, després dels signes d’interrogació i d’exclamació i després dels punts suspensius.
3.2.9. Flexions amb ensordiment
Alguns topònims presenten flexions amb ensordiment. Si la forma ensordida és l’única documentada, es reflecteix l’ensordiment en la grafia: torrent des Aljupets, es Putxet, però es Puget (Santa Eugènia). Si alterna amb la sonora corresponent, té preferència la forma sonora. Ex.: es Safareget i no *es Safaretxet.
3.3. Fenòmens de lèxic
3.3.1. Arcaismes
En els topònims que contenen arcaismes lèxics, aquestes formes es mantenen. Ex.: es Camp Redó (barri), sa Cegonya, punta des Relotge, es Galiner, ca s’Escaravat.
3.3.2. Barbarismes
Quant als topònims que contenen barbarismes, cal tenir en compte els cinc criteris següents:
1r) Es potencia l’ús de topònims genuïns tradicionals. Ex.: camí de na Gosta i no *camí des Palos.
2n) S’adapten si hi ha poca diferència formal: caseta des Carabiners i no *caseta des Carabineros, sementer de s’Avió i no *sementer de s’Avión, punta des Torpede i no *punta des Torpedo.
3r) Es tendeix a l’adaptació dels genèrics o descriptius: embarcador de sa Madera i no *embarcadero de sa Madera, s’Espenyador i no *s’Espenyadero, es Varador i no *es Varadero, ansa de Migjorn i no *ensenada de Migjorn.
4t) Es mantenen els barbarismes difícilment substituïbles a causa de la distància formal: barraca des Parillo, cova des Guanete, barraca des Cabo, es Lote, can Sidoro, es Màrmols, etcètera.
5è) Es mantenen els encapçalats amb la partícula lo, si no poden reemplaçar-se per altres topònims més genuïns. Exemples: lo d’en Claro, lo des Sabaters, etcètera.
3.3.3. Cognoms problemàtics
En els topònims que contenen cognoms problemàtics, en aquestes formes regeix la normativa. Ex.: vall d’en Marc i no *vall d’en March, quarterada de n’Esbert i no *quarterada d’en Sbert, Son Proenç i no *Son Prohens, prat de n’Esquella i no *prat d’en Squella.
3.3.4. Variants antigues etimològiques residuals o testimonials
En els topònims que constitueixen variants antigues etimològiques residuals o testimonials, entre les diverses formes més o menys acostades a l’etimologia, es dóna preferència a la més estesa popularment: és preferible Cotimplà (< ‘còtil pla’) en lloc de Cotilplà o de Contimplà (més allunyada encara de l’etimologia); cocó de l’Ancai (< ‘de l’alcaid’) és millor que cocó de l’Ancaid.
[1]. L’asterisc que precedeix algunes formes indica que no són les adequades.
[2]. Al Principat de Catalunya, per exemple, el nom del municipi de Castell de l’Areny en lloc de *Castelldalareny (< Kastro Adalasindo).
[3]. Al Principat, per exemple, la distinció entre jonc i junc o mont i munt.
[4]. Al Principat, per exemple, la pronúncia [pu’re∫ ] de Puig-reig.
[5]. No es pot escriure una forma com *Lladó si hi ha altres topònims iguals o relacionats amb la mateixa arrel que s’escriuen amb e d’acord amb l’etimologia i la informació documental.
[6]. Cal evitar la ultracorrecció marbre quan el vocable fa aŀlusió al peix mabre (Lithognathus mormyrus): pesquera des Mabres i no *pesquera des Marbres.
[7]. Però no en singular (*Cas Amitger), ja que induiria a alterar la pronúncia.
[8]. Cal tenir present que els topònims que coŀloquialment van amb article literari no admeten l’ús amb article salat.